09/03/2016
Fa temps que estic bastant astorat amb les proclames dels polítics referents a la fi de la crisi. Sembla com si, voluntàriament o involuntàriament, hi hagi un pacte per dir “fins aquí hem arribat”: ara ja toca començar a gastar i veure les coses d'un color més verd.
Però aquesta visió, particularment, tan sols la veig en una part de la societat, una part petita i molt delimitada. La majoria de la societat ha perdut bous i esquelles en una crisi que a hores d'ara encara no ha entès. Podria parlar de la pèrdua en els salaris, pèrdua de propietats i, sobretot, pèrdues en l'alegria de viure i en la capacitat d'encarar el futur.
Dins d'aquesta situació, hi ha sobretot un fet que em neguiteja molt. La sortida de la crisi està deixant una gran borsa d'aturats de llarga durada amb unes expectatives de feina pràcticament inexistents i sense quasi protecció social.
Al començament de la crisi, les alarmes varen saltar per un augment de l'atur juvenil com a conseqüència de l'explosió de la bombolla immobiliària. Però el col·lectiu de majors de 45 i 50 anys ha estat el que al final ha entrat en una situació més desesperada, ja que les empreses eviten la contractació de persones que fa molt temps que són a l'atur.
El nombre d'aturats de llarga durada (més d'un any buscant feina) pot passar dels 3 milions, al voltant d'un 60% del total d'aturats, segons dades de l'enquesta de població activa (EPA) del tercer trimestre de 2015, que va xifrar l'atur en 4,8 milions.
Hi ha famílies en què un membre de la parella està en aquesta situació, i el tema s'agreuja en les famílies monoparentals, el 90% de les quals estan encapçalades per dones, amb un risc de pobresa molt més alt.
Són aturats que tenen símptomes d'ansietat i de culpabilitat, així com problemes d'autoestima. No entenen com una societat no dóna valor a l'experiència laboral.
Tot aquest col·lectiu es mereix una ajuda social però, per damunt de tot, una oportunitat laboral on poder demostrar la vàlua que tenen, la possibilitat de reinvenció amb la base de la seva gran experiència. Tota la societat –governants, empreses i ciutadans– ens hi hem de comprometre.
Xesco CANYELLES
Dtor.General de CASA JOVÉ